31.08.2020 - 19:50
Sempre hi pot haver una situació pitjor. I penso què podia haver passat si el coronavirus ens hagués agafat fa uns quants anys, quan vàrem passar l’altra crisi. Ben segur que estaríem molt més malament que no ara. Em refereixo a un aspecte concret –econòmic, és clar–: l’endeutament que teníem llavors les famílies i les empreses i la situació financera, en general. Veníem d’uns anys ‘gloriosos’ que semblava que no s’havien d’acabar mai, amb el sector de la construcció com a locomotora i les operacions immobiliàries com a camí per a fer diners ‘segurs’ i a curt termini. La temptació d’endeutar-nos era molt gran. Eren anys en què fins i tot els mitjans de comunicació t’empenyien a fer-ho, amb un optimisme desmesurat.
Després va venir la patacada que tots recordem. I els resultats negatius, en el PIB, han trigat una dècada a superar-se, tot just poc abans de l’aparició de la covid-19. Sortosament, durant aquests anys famílies i empreses, en gran manera, han superat l’endeutament. A mitjan agost, el Banc d’Espanya –no deixa de publicar ni a l’estiu, cosa que s’agraeix– va presentar un estudi sobre ‘L’evolució dels fluxos i els balanços financers de les famílies i les empreses no financeres el 2019’, en què deia que a final de l’any passat el sector privat tenia unes condicions financeres ‘molt folgades’.
En concret, el deute de les famílies va ser del 91% de la renda bruta disponible (RBD), quatre punts menys que el 2018 i 43 punts menys que el 2007 (quan havia arribat al 134%). I, quant al PIB, equival al 57%, dos punts per sota del nivell del 2018. Pensem que l’any 2010 era del 86%, 29 punts més que ara. Val a dir que el patrimoni financer brut de les famílies va tornar a augmentar l’any passat, impulsat per la inversió en actius financers i, en una mesura més gran, per la revaloració de la seva cartera. En definitiva, el coixí financer familiar, en general, era millor.
Quant a les empreses, la ratio d’endeutament (crèdits bancaris d’entitats residents, préstecs exteriors i valors de renda fixa) va caure dos punts l’any passat, un 73% del PIB. I compte!, això vol dir un 47% per sota dels nivells màxims a què havia arribat a mitjan 2010. És a dir, que fa deu anys era del 120% del PIB. Per una altra banda, els recursos propis de les empreses han crescut considerablement de llavors ençà i per això, en general, tenen un nivell menor de solvència superior i de dependència dels bancs.
Us imagineu un entorn com el d’avui –confinament inclòs– amb les famílies endeutades fins al coll, o les empreses únicament a les mans del crèdit bancari? Sortosament, això ha millorat i és un dels aspectes que ens fa menys febles a l’hora d’afrontar la recuperació.
